Una empresa catalana lidera un projecte europeu d'implants auditius

Desenvoluparà el software en 3D que facilitarà les operacions, de gran precisió


L'empresa catalana Alma IT Systems ha començat a desnvolupar el software informàtic que facilitarà la planificació de les operacions per implantar implants coclears. És una part d'un projecte, en què també hi participen empreses i universitats europees. De fet, el mecanisme per captar les imatges d'alta resolució el desenvoluparà l'empresa Scanco Medical, de Suïssa, la Universitat Tècnica de Dinamarca crearà els models virtuals, l'empresa catalana farà el software per reproduir-les i els implants els fabricarà Med-El, d'Àustria, un dels líders mundials de disseny d'aquests dispositius. Finalment les proves als pacients es farana la Universitat de Berna i tot plegat es coordinarà des de Barcelona. La col·locació d'aquest tipus d'implants es fa en operacions molt complicades, sobretot en nadons de menys de dos anys, de manera que aquest projecte farà que les operacions siguin més precises.
La Comissió europea ha finançat una part d'aquest projecte, poc més de 3 dels 5 milions que costarà. La resta, l'aportaran les empreses que hi participen, entre elles, Alma IT Systems, una PIME creada l'any 2005. "Som líders de creació de visors d'imatge mèdica a Espanya i des de fa tres anys estem fent un esforç d'exportació. Ara ja estem venent a 13 països d'arreu del món, sobretot a Sud-Amèrica, Itàlia i Romania", explica el director tècnic de l'empresa, Jordi López.

Les masies catalanes, un patrimoni ocult

L'historiador Jaume Rifà ens descobreix els secrets de les masies antigues de Sant Fost de Campsentelles

El Baix Vallès amaga un secret. Allunyades del nucli urbà de Sant Fost de Campsentelles, descobrim algunes masies típicament catalanes tot i les seves peculiaritats. De la mà de l'historiador Jaume Rifà, coneixem dues d'aquestes construccions i el seu estat de conservació. Una d'elles, una residència privada, és de les poques amb finestres gòtiques. L'altra, s'ha convertit en un negoci que compta amb un restaurant, una hípica i una granja d'animals

Tadeu tindrà seqüela

Es confirma que hi haurà segona part del film, que ha recaptat 9 milions d'euros a l'Estat i s'ha estrenat a 2.000 pantalles xineses

 

“Ara ja puc dir que hi haurà una segona part de Tadeu Jones”: ho va confirmar a aquest diari el productor gironí Edmon Roch des de Pequín, on ahir va presentar Garbo, l'home que va salvar el món i va poder tastar en directe l'experiència de veure una pel·lícula seva en un multicinema.

Les aventures de Tadeu Jones s'ha estrenat en dues mil sales xineses i la complexitat burocràtica del país fa que no tingui xifres disponibles, però Roch va veure com en gaudia la gent: “Sobretot les parelles entre 20 i 30 anys; aquí, en canvi, l'animació és un gènere més per a adults”. Li han explicat també l'enrenou i el boca-orella que hi ha a les xarxes socials xineses sobre la pel·lícula, i sap que es va situar cinquena en el rànquing de taquilla, al darrere de quatre superproduccions de Hollywood: Mercenarios 2, els nous Spider-man i El caballero oscuro, i Prometheus. No és poca cosa, tenint en compte que Tadeu Jones ha costat 8 milions d'euros (els quatre títols esmentats n'han costat entre 70 i 192).

El cas és que, només tres setmanes després d'estrenar-se a l'Estat espanyol i una després d'arribar a la Xina, Les aventures de Tadeu Jones “ja està pràcticament amortitzada”. “Espero que els inversors no només recuperin els diners, sinó que en guanyin, i això ens doni continuïtat”, hi va afegir Roch. Una continuïtat que podria passar per la Xina: “Hi ha interès i contactes perquè en fem una seqüela ambientada a la Xina, amb una història xinesa, després d'haver ambientat la primera al Perú.” No és segur que això es faci, segons el productor d'Ikiru Films, però que hi haurà una segona part, sí. Una circumstància sense precedents en el cinema estatal, almenys en produccions animades d'aquestes característiques.

Hi té a veure l'èxit obtingut fins ara pel film, però també les expectatives de negoci que encara té al davant: a més de completar el recorregut comercial a l'Estat i la Xina, dijous es va estrenar a Corea, i ho farà en els mesos vinents a Rússia, França, Itàlia, Alemanya, Anglaterra, l'Amèrica Llatina... No és segur que ho faci als EUA, però és que “la inversió en promoció que s'hauria de fer és 7 o 8 vegades el pressupost de la pel·lícula”, i això és molt complicat: “Necessitaríem un aliat fort, associar-nos amb una major.”

Abans de la segona part de Tadeu Jones, Edmon Roch (Ikiru Films); les altres productores implicades en aquest èxit (la també catalana El Toro Films, Telecinco i Lightbox Entertainment), i el director Enrique Gato tiraran endavant un altre film animat, Captura la bandera, una història d'astronautes nord-americans i de la reconquesta de la Lluna que tindrà el suport de la NASA. “El pressupost és superior al de Tadeu Jones, però és raonable, sabem el mercat que tenim”, diu Roch, que amb aquest èxit farà “més projectes d'animació”, i espera repetir moltes vegades amb aquest equip “tan bo, que és com una família”.

 

L'ofensiva recentralitzadora de Rajoy arriba a l'educació

El govern estatal passa a decidir el 65% dels continguts i controlarà les diverses avaluacions que passarà l'alumnat al llarg de la seva vida escolar

Entre la primària i els batxillerat els estudiants faran quatre revàlides

Catalunya potser serà independent en un futur més aviat proper o més aviat llunyà, però, mentre això no arribi, les escoles catalanes seran més espanyoles que mai. El govern de Rajoy va aprovar ahir l'avantprojecte de llei de reforma educativa en el marc de la qual un dels eixos principals és la recuperació de competències del poder de l'Estat en allò que és fonamental: què estudia l'alumnat i de què i quan s'han d'examinar.
Fins ara, el govern de la Generalitat tenia capacitat per decidir el contingut del temari d'un 45% del total. Quan la nova reforma s'aprovi, aquesta capacitat quedarà retallada de manera evident i el govern estatal podrà decidir sobre el 65% dels continguts.
Aquest canvi fonamental en l'orientació de l'educació va passar ahir desapercebut en la nota que va fer pública la Moncloa, amb el resum dels acords presos per l'executiu, en la qual sí que se subratlla la paraula autonomia per explicar que, a partir d'ara, els centres educatius tindran més marge per implantar mètodes pedagògics propis. De l'altra autonomia, de la que exerceix per llei la Generalitat a través del Departament d'Educació, ni una paraula.
Sí que en va parlar la consellera, Irene Rigau, per valorar l'esperit de la reforma. “Per millorar la qualitat de l'educació no cal recentralitzar les polítiques”, va dir. Rigau es va mostrar esperançada a poder negociar la norma en el tràmit parlamentari, i va advertir al PP que no és bo que pretengui aprovar la llei tot sol, sense buscar el consens.

Proves de nivell

L'esperit recentralitzador de la norma es fa evident en el caràcter estatal de les noves proves de nivell que s'introduiran i que seran un total de quatre per a l'alumnat des de primer de primària fins a segon de batxillerat. El primer test es passarà a tercer de primària, i té com objectiu poder detectar a temps aquells alumnes que no assoleixen el nivell.
El segon examen es durà a terme a sisè de primària, i no tindrà efectes acadèmics sinó que està pensat per conèixer el grau de coneixement en les competències bàsiques. A secundària els estudiants es trobaran amb una altra revàlida quan arribin a quart. Qui no l'aprovi, no tindrà el certificat d'haver culminat amb èxit l'educació obligatòria.
L'últim examen, als 18 anys, suposarà la desaparició de la selectivitat. S'introdueix una prova a final de batxillerat “d'àmbit nacional”, nacional espanyol, és clar. La nota d'aquest examen suposarà el 40% del total de la nota final que donarà accés a la universitat desitjada per l'estudiant.
El govern del PP justifica la reforma amb l'excusa de combatre l'elevat índex de fracàs escolar (26,5% a tot l'Estat); el fenomen dels ni-ni (23,7% de joves entre els 15 i els 29 anys), i l'atur juvenil (48,9% entre els 15 i els 24 anys). La reforma també preveu una sacsejada per als estudis de formació professional, tant en els ensenyaments del cicle bàsic com en els de grau mitjà.

Només el 0,024% demanen escolarització en castellà

L'escola catalana s'ha convertit, en els últims anys, en el camp de batalla de col·lectius espanyolistes que han presentat batalla als tribunals, i en bona manera l'han guanyada, contra la immersió lingüística a les aules. Però els arguments que s'esgrimeixen, sobre una suposada marginació dels infants castellanoparlants, queden desmentits per la realitat i les xifres estadístiques. En aquest sentit, el portaveu del govern de la Generalitat, Francesc Homs, va explicar ahir –en declaracions a l'emissora RAC1 –que, de les 50.000 famílies que aquest any han inscrit a P3 els seus fills, que, per tant, comencen el cicle escolar, només dotze han demanat que els seus fills rebin l'escolarització en castellà. Això suposa que el problema de la suposada discriminació del castellà a les aules ho és, només, per al 0,024% de les famílies que comencen l'educació preescolar.
La immersió lingüística a l'escola es va posar en servei el 1984. Des de llavors, els diversos estudis que s'han fet sobre la seva explicació demostren que l'alumnat acaba el cicle educatiu sent competent en català i castellà.

Jordi Pujol: "Vull que els meus néts vulguin ser catalans i que ser català valgui la pena"

L'expresident de la Generalitat mostra la seva cara més reflexiva, íntima i autocrítica, sense parlar de política, al primer lliurament del programa 'El convidat' aquesta temporada

"La gent no s'ho creu, però jo sóc crític amb mi mateix." És una de les sentències que deixa anar a 'El convidat' emès aquest dilluns un Jordi Pujol més reflexiu i autocrític que mai, serenament autocrític.
En el primer lliurament de la nova temporada del programa d'Albert Om, l'expresident de la Generalitat ha respectat el pacte que li proposava el periodista convidat: no parlar de política. De manera que ha tingut l'ocasió de reflexionar sobre religió i fer balanç vital.
"Li preocupa si parlen malament de vostè?", li ha preguntat Om. "Sí, perquè potser m'hauré de preguntar si tenen raó. Segur que ningú parlarà bé de mi al 100%", ha respost amb el somriure murri amb què sol acabar –o deixar a mitges– les seves frases.

"Encara puc espatllar la meva biografia"
La reflexió ha continuat després. "Jo encara puc espatllar la meva biografia... o la puc millorar". "Com la pot millorar?" "No ho sé, ni em preocupa. Em preocupa una altra cosa. Potser seria bo que ja no digués absolutament res. O em pregunto què puc dir que sigui bo per al país i no dolent", ha reblat.
Té 17 néts i diu que no sap en quina Catalunya viuran. "No ho sé, això no és feina meva, pregunti-ho a un d'aquests que tenen una bola [de vidre]. La meva feina és fer que vulguin seguir sent catalans i que ser català valgui la pena", ha rematat.

A Premià, el poble de la mare Soley
L'escenari de gairebé tot el programa ha estat la casa de Premià de Dalt on Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, han passat l'estiu. Premià és el poble de la mare de l'expresident i, per tant, "territori Pujol", segons afirma la seva dona en un moment del programa. Queralbs, en canvi, és "territori Ferrusola".
El matrimoni ha protagonitzat en diversos moments del programa escenes domèstiques amb petites discussions –qui mana més, les camises a l'estiu han de ser de màniga curta o poden ser de màniga llarga, quantes vegades al dia llegeix el diari l'expresident– acompanyades de mitges rialles.

A la cuina: pa sol o amb tomàquet?
Una de les escenes es produeix a la cuina, on Ferrusola prepara una truita de patates i "llucet petit" per al sopar de dissabte. Un moment en què ella i Pujol discuteixen sobre si l'expresident s'unta o no s'unta el pa amb tomàquet quan s'ha de fer un entrepà i la seva dona no hi és. L'estira-i-arronsa ha quedat en l'aire, i no s'ha desfet la incògnita. 

Tortosa, territori català lliure però «pel dret a decidir»

El ple de l'Ajuntament de Tortosa, per àmplia majoria, ha aprovat una moció d'ERC que demana que el Parlament voti una declaració "unilateral" de sobirania nacional de Catalunya i que, si s'escau, es convoqui un referèndum sobre la independència, i anunciant que la capital del Baix Ebre serà "territori català lliure" però, com la nació a l'estatut, només al preàmbul.

Tot i que l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, havia anunciat aquest matí e l posicionament contrari de CiU a la proposta perquè reclamava que aquesta votació es fes abans de dos mesos, ERC s'hi avingut a retirar la limitació temporal per facilitar el consens.Bel ha deixat clar que la proposta aprovada reclama el "dret a decidir" sobre la independència de Catalunya. La moció ha obtingut el vot favorable de 16 dels 21 regidors de Tortosa.


Tot i que en el preàmbul es parla de moció "de declaració de la independència" de Catalunya, l'alcalde i la portaveu del govern municipal, Meritxell Roigé, han deixat clar que en la part dispositiva de la proposta -els acords- es reclama una votació al Parlament per declarar unilateralment la sobirania nacional de Catalunya. Tampoc s'inclou en els acords -tot i que sí al preàmbul- declarar Tortosa "territori català lliure", com han fet altres municipis catalans. De fet, aquest matí ha aprovat una altra moció similar el plenari de l'Ajuntament de Vic, d'on és alcalde el president de l'Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Vila d'Abadal.

“La Catalunya independent serà el quart país d’Europa en PIB per càpita”

Joan Canadell, secretari general del Cercle Català de Negocis i coautor del llibre "Catalunya, Estat d'Europa", afirma que si Catalunya és independent serà el quart país d’Europa en PIB per càpita. 

 

Argumenta que Catalunya té moltes similituds amb països com Holanda, Dinamarca o Bèlgica. I està convençut que si aconseguíssim el pacte fiscal no seria suficient per solucionar els problemes que té el país. Segons Canadell, ens faltaria la llibertat de poder generar les polítiques necessàries per desenvolupar el país com cal. Per exemple, amb el corredor mediterrani.

 

 

 

 

Quin escenari ens trobaríem amb una Catalunya independent?
En els nostres estudis preveiem una Catalunya situada entre els països capdavanters, si tenim com a referència el PIB per càpita. Ens trobaríem amb un Estat que seria el tercer més exportador en termes relatius. Seria similar als Estats petits d’Europa, com Holanda, Bèlgica o Dinamarca, que en aquests moments funcionen molt bé.

Quin atur tindria Catalunya?
Doncs seria d’un 7%.

És cert que si Catalunya fos independent sortiria de la UE i tindria una prima de risc semblant a la grega?
No, en absolut. Catalunya és la tercera regió més dinàmica d’Europa. Per tant, no els convé de cap manera que en surti, sinó tot al contrari. La tendència de la UE és la d’adoptar països, més que no pas de treure’n. Ara bé, sí que s’haurà de pactar en quines condicions Catalunya estarà dins la Unió Europea. Però seran de tipus burocràtic, com per exemple, quants parlamentaris tindria. I la independència tampoc suposaria l’expulsió de l’euro.

Quines similituds hi hauria entre una Catalunya independent i Holanda?
En termes econòmics, Holanda ocupa el segon lloc del rànquing de la Unió Europea de PIB per càpita, i Catalunya seria la quarta. L’any 2008 Catalunya estava pràcticament al nivell d’Holanda. A nivell d’atur, ells el tenen del 5% i el nostre seria d’un 7%. I pel que fa les exportacions, nosaltres estaríem al tercer lloc amb un 59%, i ells al quart amb un 56%.

El pacte fiscal resoldria els problemes de Catalunya?
No. Podria alleugerir part del problema actual, però el pacte fiscal no aporta una operació matemàtica amb uns resultats, sinó que és una qüestió política. Sempre que hem pactat un nou sistema de finançament amb Espanya, s’ha pensat que era molt bo però amb els anys ens hem adonat que tornava a ser limitat. En els últims 25 anys ens hem mogut amb un dèficit fiscal d’entre el 10 i el 7% del PIB català.

Què ens manca?
La llibertat de poder generar les polítiques necessàries per desenvolupar el país com nosaltres necessitem. Un cas molt clar és el corredor del mediterrani. Espanya no el vol fer, Madrid segueix insistint en el corredor central. Per tant, tot aquest tipus de polítiques si no tenim un Estat no les podrem fer. Però, a més, el pacte fiscal suposa mantenir una part de dèficit fiscal, d’entre els 8 i 10 milions d’euros. Segueixen sent molts diners que deixem de tenir.

Per què creixen més els Estats petits que els grans?
En un dels últims estudis que hem fet, hem vist que els Estats petits creixen entre un 40% i un 50% més que els Estats grans. Els Estats petits són més flexibles i més adaptables. A més, mantenir un model econòmic que funcioni és molt important.

Hi ha empreses catalanes d’un cert volum econòmic que no són partidàries de separar Catalunya d’Espanya?
Això està canviant. Però evidentment sempre hi ha reticències perquè portem molts anys amb la idea que una Catalunya independent no és viable. I ara ja no és així. És més un tema de falta de informació, que no pas perquè vegin que és pitjor.

Les entitats bancàries són les entitats més reticents?
No, no. Jo crec que en el moment oportú també hi donaran suport. Ara, però, tenen por a un possible boicot. Però en el moment que tot es dispari, les grans empreses seran les primeres que els interessarà donar un missatge a favor. Ells segur que no lideraran el procés, però sí que hi donaran suport.

Els empresaris tenen clar que és el millor?
Nosaltres ens movem entre la petita i la mitjana empresa, i et puc assegurar que cada vegada n’hi ha més que ho tenen clar. Jo diria que més de la meitat veuen que una Catalunya independent és millor. I les més grans van canviant, però els costarà una mica més. Aquests processos necessiten informació i temps.

Després de la manifestació de l’11S i de les declaracions d’Artur Mas a Madrid… està més a prop que mai la independència?
I tant. Ara la qüestió és tenir-ho tot preparat per poder-ho fer. Ho hem de fer amb el temps mínim, però el necessari per fer-ho bé. Estem parlant d’un horitzó d’entre uns mesos i algun any. Però no estem parlant de 5 o 10 anys.

De quina manera la podríem proclamar?
De fulls de ruta n’hi ha varis. Però, ara mateix, no ens podem decidir per cap perquè dependrà molt de les polítiques internacionals, del paper que facin els partits polítics, i Espanya… Per tant, tot això s’anirà veient, i en funció de com vagi decidirem.

La independència es podria fer de comú acord amb Espanya?
Sí. Nosaltres tenim més força envers Espanya de la que a vegades ens pensem. De fet, els interessa que la marxa sigui pactada perquè així l’assumpció del deute quedarà a Catalunya. Si nosaltres marxéssim de males maneres amb l’Estat Espanyol, no tindríem l’obligació d’assumir cap part del deute que tenim amb ells. Però si es fa d’una manera pactada i raonada, sí.

El Sindicat dels Mossos denuncia que la comissaria de Reus fa una forta olor de marihuana

La Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC) ha enviat una carta al conseller d'Interior, Felip Puig, en la qual denuncia la falta d'espai de la comissaria de Reus per guardar la marihuana que decomissen fins al punt que el lloc "fa olor de marihuana".

En la carta, es denuncia que l'olor de la droga és perceptible des de diversos punts de la comissaria de la policia catalana.
El sindicat indica que no és la primera vegada que això succeeix a les comissaries dels Mossos d'Esquadra a Catalunya, especialment a les localitats més modestes, on els espais s'han quedat petits i els jutjats han d'autoritzar la destrucció de la droga, abans, fins i tot, de la celebració del judici corresponent.

Agents "sota els efectes d'haver fumat"

Alguns dels agents, segons la carta, sembla que "tinguin la sensació que estan sota els efectes d'haver fumat alguna cosa il·legal". "És realment trist que comissaries de nova construcció com aquesta no hagin previst un espai ben condicionat per guardar aquests decomisos i altres substàncies estupefaents", segueix la missiva.

Un avió de Ryanair aterra d'emergència al Prat per problemes en un motor

L'aparell volava des de Bristol amb destinació a Reus L'incident no ha provocat ferits
Un avió de Ryanair que volava de Bristol (Regne Unit) a Reus ha hagut d'aterrar aquest dissabte a la tarda a l'aeroport de Barcelona-El Prat després de patir problemes en el motor.

El vol tenia previst arribar a la capital del Baix Camp a les 19:10 h, però finalment ha hagut d'aterrar d'emergència a l'aeroport barceloní a un quart de vuit de la tarda.

La incidència no ha provocat ferits. A banda de la tripulació, l'avió duia 171 passatgers a bord. Amb motiu de l'avaria, la Direcció General de Protecció Civil ha iniciat la prealerta del pla Aerocat, que s'ha donat per finalitzada quan el comboi ha arribat al Prat.

L'incident d'aquest dissabte se suma als que la companyia irlandesa ha patit al llarg de l'estiu. El darrer va ser aquest mateix dijous, quan un avió va haver de fer un aterratge d'emergència a Palma de Mallorca perquè tres persones fossin ateses pels serveis mèdics de l'aeroport.

Els afectats van resultar ferits a causa d'unes “severes turbulències”, segons va justificar la companyia. Els ferits eren dos tripulants de cabina i un dels viatgers. El divendres de la setmana passada, 16 passatgers van resultar ferits en un aterratge d'emergència d'un vol de la mateixa companyia a l'aeroport de Barajas, a Madrid, després de patir una despressurització.

Alguns dels passatgers van explicar a les xarxes socials que havien patit un intens dolor a les orelles, maldecap i que se sentia molta pudor de cremat. A principis de la setmana passada, un altre avió de l'aerolínia de baix cost ja va haver de realitzar un aterratge d'emergència a Lanzarote per manca de combustible.

 D'altra banda, els passatgers d'un avió que va aterrar dijous de la setmana passada a Ciampino (prop de Roma) van haver de ser assistits per picades de xinxes. Nombrosos viatgers van relatar que durant el vol van començar a sentir fortes picors a les cames.

Enquesta de Tele5 - El 51% dels catalans, favorables a la independència

El programa de Tele5 'El gran debate', que aquest dissabte a la nit parla sobre la independència, ha fet públic el resultat d'una enquesta encarregada a l'empresa Gesop: el 50,9% dels catalans votaria a favor, i un 18,6% en contra. Un 9,5% votaria en blanc i un 19% s'abstindria. Els resultats són força similars als de l'últim sondatge del CEO; que apuntava que un 51% dels catalans votaria sí a la independència. En aquella enquesta, però, els vots en contra eren un 21,1%; en l'enquesta de l'empresa Gesop, el no baixa fins al 18,6%.

Tibau: "Catalunya ja té més federacions que Espanya"

El secretari general de l'Esport, Ivan Tibau, ha assegurat, en declaracions a La Xarxa ràdio, que Catalunya té una estructura esportiva sòlida de la qual no s'haurien de canviar grans aspectes si s'arribés a la independència.

Tibau ha recordat que Catalunya té més federacions que Espanya -69 davant 67- i considera que el país compta amb molts clubs i associacions esportives que asseguraren bons jugadors en molts esports.

L'exjugador d'hoquei patins també ha valorat la postura de la majoria de jugadors catalans de no mostrar els seus sentiments nacionals. "Si ara surt un Xavi o un Puyol i es manifesten en aquest sentit, estic segur que la seva carrera perilla. No els hem de forçar. Ells que entrenin i els polítics ja farem camí", ha conclòs.

Més marxes de torxes que mai obren els actes de la Diada

Enguany s'hi han sumat més municipis, fins a arribar gairebé al centenar

Quasi un centenar de municipis del Principat s'han sumat enguany a l'anomenada Marxa de Torxes. És la xifra més alta (l'any passat foren una seixantena) d'aquesta jove tradició, que va estrenar-se tot just fa una dècada a Vilafranca del Penedès per reivindicar la independència la vigília de l'Onze de Setembre.

L'acte consisteix en un recorregut pels carrers més cèntrics amb torxes enceses, sovint acompanyat de música popular, fins a un espai on es llegeix un manifest.

L'any passat van ser més de seixanta, però enguany en són molts més, els pobles i ciutats que fan marxa de torxes. Per a molts és la primera vegada, com Lloret de Mar, Igualada, Camarles, Parets del Vallès, Masquefa, Riudoms, Sant Pol de Mar, Santa Perpètua de Mogoda, Santa Susanna, Sant Fruitós de Bages, Sants i Poble Sec.

La Marxa de Torxes es va començar a fer fa nou anys a Vilafranca, amb el final al monument a Lluís Companys, com a acte tant per a aglutinar tot l'independentisme de la comarca, sense banderes partidistes, com per a omplir el buit d'actes polítics reivindicatius a la ciutat l'Onze de Setembre. Posteriorment, el model s'ha estès a molts municipis catalans.

Aquestes marxes de torxes marquen el preludi a la Diada, que enguany es preveu multitudinària per la celebració de la manifestació convocada per l'Assemblea Nacional Catalana.

 

 

 

Multa de 3.001 euros per lluir una estelada al Santiago Bernabéu

El aficionat del Barça recorrerà!

L'afectat, Joan Lleal, va anar a veure el Madrid-Barça de Lliga el desembre del 2011 i va ser expulsat del recinte després de fer-se una fotografia amb l'estelada

Joan Lleal, aficionat del Barça, va anar al Santiago Bernabéu el passat mes de desembre amb uns amics i la seva dona. En aquella ocasió Lleal va accedir amb l'estelada i va fer-se una foto dins del recinte blanc.

La policia, exaltada, el va veure i ràpidament el va fer fora del recinte. Segons la Delegació del govern a Madrid, Joan Lleal va fer gestos obscens a l'afició rival, però ell ho nega. Segons l'expedient sancionador va infringir de manera greu la llei contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.

Lleal explica que va fer valer el seu dret a la llibertat d'expressió i que l'estelada no incita, en cap cas, a la violència. Per això mateix recorrerà la multa de 3.001 euros que li va ser imposada el passat mes de maig.

La resposta catalana a Eurovegas

Mas-Colell i Recoder anuncien un macroprojecte turístic a Tarragona amb sis parcs temàtics

El Govern ha presentat avui l'alternativa a la inversió d'Eurovegas, que finalment no es realitzarà a Catalunya.

Els conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha comparegut amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i el d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena per presentar el projecte al costat dels representants de l'empresa promotora, Veremonte.

 El projecte, anomenat 'Barcelona Wolrd', constarà de sis parcs temàtics que es construiran a prop de Salou i ocuparan una extensió de 450 hectàrees. La inversió serà de 6.000 milions de dòlars.

L'acord per fer-ho possible inclou la Generalitat, La Caixa i la ja citada Veremonte. L'inversor implicat en aquest macrocomplex d'oci és Enrique Bañuelos, empresari valencià inclòs a la llista Forbes de les 100 majors fortunes mundials.

El projecte inclouria espais al joc tot i que en menor mesura que el plantejat per Las Vegas Sands. 20.000 llocs de treball En nom de Veremonte el seu conseller delegat, Xavier Adserà, ha afirmat que el projecte donarà feina a 20.000 persones de forma directe.

El macrocomplex, anomentat 'Barcelona World', comptarà amb 12.000 habitacions d'hotel i preveu rebre 10 milions de visitants l'any. Els parcs estaran tematitzats i representaran diverses zones geogràfiques, concretament Europa, la Xina, Brasil, l'Índia, Rússia i els Estats Units. Segons Atzarà, la proximitat amb Barcelona, la climatologia i les infraestructures ja existents han decantat la decisió de l'empresa a favor d'ubicar aquest espai a Catalunya. L'empresa preveu que el parc s'inauguri el 2016.

Càritas ajudarà 200 famílies en risc d'exclusió per evitar que els fills heretin la pobresa

Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs posaran en marxa els quatre projectes pilot que, si funcionen, s'inclouran a la cartera de serveis de la Generalitat Càritas ha impulsat el projecte Paidós amb ajuntaments i entitats per oferir ajuda a 200 famílies que viuen en situació d'exclusió amb l'objectiu d'evitar que la situació de pobresa es faci crònica i l'heretin els fills. El projecte consistirà a acompanyar les famílies, que aniran a un pis o a un centre que ofereix els serveis que té un habitatge, i vetllar perquè adoptin correctament els seus rols parentals, ofereixin una bona alimentació als fills i els acompanyin en els estudis. El projecte, però, es basa en una atenció integral, i també donarà suport per trobar feina o solucionar altres problemes familiars. Es posarà en marxa a Barcelona, l'Hospitalet i Sant Adrià de Besòs.

Miguel Bosé, sobre l'independentisme: "Estic convençut que veuré canviar la geografia de la Península" El músic ha opinat al programa 'Divendres' que "no es pot forçar un poble a ser el que no vol ser", i aconsella als catalans que emprenguin el camí cap a l'estat propi "pensant, per si de cas, que esteu sols" Miguel Bosé ha entrat al debat sobre la independència de Catalunya. Ho ha fet sense pèls a la llengua i en declaracions al programa de TV3 'Divendres', on ha parlat de qüestions professionals i també de política. Sobre la manifestació independentista de la Diada, el músic ha afirmat: "Jo crec que veuré canviar la geografia de la península, n'estic absolutament convençut, hi estem abocats". Segons ell, l'autodeterminació de Catalunya arribarà aviat perquè "les coses roden per si soles, i [...] el que no pots fer és forçar un poble a ser una cosa diferent del que vol ser, i tampoc pots individualment forçar les persones. I la suma de persones fa un poble". Bosé també ha aconsellat iniciar el camí cap a l'estat propi "pensant, per si de cas, que estareu sols", ja que recomana no donar per fet "coses que us agradaria que hi fossin quan hi ha moltes raons perquè no es donin". En aquest sentit, ha reblat: "No entén la vostra postura qui no necessita el que vosaltres necessiteu". Indiferent amb els toros Preguntat sobre la qüestió taurina, Bosé, envoltat de toreros a la seva família –el seu propi pare ho era–, ha assegurat que no hi té cap afició ni interès i, respecte de la prohibició a Catalunya de les corrides, ha deixat anar: "Feu el que us surti de les pilotes". El cantant participarà en el disc de la Marató de TV3, en què cantarà la cançó de Lax'n'Busto 'Tornarem'. "És un plaer participar en causes com les que plantegeu a TV3", ha assegurat, tot afegint que "es nota molt com de solidària és Catalunya quan se li proposen temes nobles". Si voleu sentir la part de l'entrevista en què respon preguntes sobre política, la trobareu a partir del minut 9.

Baixa un 30% el valor dels immobles PERÒ NO BAIXA EL IBI

Per aquest motiu, l'alcalde de Mataró Joan Mora i la regidora d'Administració i Atenció Ciutadana Carolina Soler presenten la campanya sobre la revisió cadastral.




Des de l'ajuntament es vol informar als ciutadans dels nous valor dels immobles i del conseqüent calcul de l'import que hauran de pagar l'any que ve per l'IBI

El passat mes d'octubre des de l'ajuntament de Mataró es va demanar al Ministeri d' Hisenda i Administracions Públiques una revisió cadastral a Mataró ja que considerava que les actuals valoracions eren massa altes amb els valors actuals de mercat que corresponen a l'any 2005, en ple auge de la bombolla immobiliària. Els immobles comercials i industrials (els no residencials) han experimentat una caiguda major del preu.

Les administracions volen prioritzar la via telemàtica per comunicar als propietaris els valors cadastrals resultants de la revisió sol·licitada per l'Ajuntament. Per aquest motiu, la Gerència Regional del Cadastre de Catalunya del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques ha començat a enviar als propietaris d'immobles de Mataró una carta en la qual es convida a entrar a la pàgina del cadastre i seleccionar l'enllaç Notificació de nous valors cadastrals.

Per accedir a la notificació electrònica només cal introduir la clau que figura a la carta o fer servir el certificat digital o DNI electrònic. Amb aquest sistema els ciutadans estalvien desplaçaments i poden accedir-hi en qualsevol moment del dia. El termini per demanar la notificació electrònica va del 25 d'agost al 20 de setembre. De totes maneres, es manté la via de la compareixença presencial a les oficines d'atenció ciutadana de l'Ajuntament per obtenir la notificació i el termini de sol·licitud de s'allarga fins el 19 de desembre. A més, entre el 10 d'octubre i el 30 de novembre, el Cadastre enviarà també les notificacions ordinàries tradicionals, és a dir, en paper i amb avís de recepció, a aquells que no l'hagin sol·licitat.

Finalment, en cas que l'administració no pugui fer efectiva la notificació dels nous valors de la revisió cadastral per cap d'aquestes vies, procedirà a la notificació mitjançant edictes. Tota la informació sobre la campanya de notificacions està disponible al web de lAjuntament www.mataro.cat, a través de l'enllaç Revisió cadastral 2012, que figura a la portada. Des que va començar la campanya fins avui l'Ajuntament ha atès 1.012 persones.

Els catalans són els que més reciclen

Catalunya va reciclar més de 221.000 tones d'envasos el 2011, el 78% del total

A Catalunya ha crescut la conscienciació en el reciclatge ens els últims anys i aquest fet ha suposat que sigui la comunitat autònoma on més es recicla d'Espanya. De tots els residus que es produeixen a Catalunya un 41% van a parar a la recollida selectiva. Però pel que fa al cartró i als envasos de plàstic el percentatge puja gairebé fins al 80%. Aquest índex podria ser fins i tot més elevat si no es donés el fenomen de la subtracció de cartró de l'interior dels contenidors per vendre'l, fet que ha augmentat amb la crisi econòmica i ha suposat pèrdues de fins a 2 milions d'euros.



Un 86% dels catalans assegura separar els envasos de plàstic i un 85% els de cartró. L'Agència Catalana de Residus ha destacat el lideratge absolut de Catalunya en gestió de residus, i ha assenyalat que en el conjunt d'Espanya la taxa de reciclatge es deu punts inferior, del 68%. Les xifres de Catalunya estan al nivells de molts països europeus com Àustria o Alemanya.
El director de l'Agència de residus, Josep Maria Tost, ha destacat que el reciclatge suposa un estalvi de recursos en tots els sentits, i ha anunciat una campanya informativa de cara a finals d'any per animar als catalans a reciclar més i millor.

Vergonya i indignació pel preu del raïm pel cava

L'Associació de Viticultors del Penedès, la patronal que aplega 500 dels poc més de 2000 productors de raïm de l'Alt i el Baix Penedès, l'Anoia i el Garraf, ha emès un dur comunicat respecte a la postura de força que els dos grans grups cavistes mantenen enguany respecte al preu del raïm.

Segons l'associació, "No s’explica com és possible que en un any en què la qualitat de la collita és excel·lent i les produccions han decaigut entre un 30 i un 50%, les principals firmes compradores de raïm o bé han mantingut els mateixos preus de l’any passat com és el cas de Codorniu, que manté el preu entre 0,274 a 0,313 €/Kg, o bé han efectuat una puja ridícula de 0,018 €/Kg en el cas de Freixenet, que enguany paga de 0,253 a 0,288 €/Kg".

Segons fons de l'Associació "És el primer cop que els "xatarreros" (els majoristes que elaboren, compren i venen vi base cava) paguen millor que els dos principals cavistes". "Els elaboradors de vi base cava estan oferint augments al voltant de 0,03€/kg i situant-se en alguns casos per sobre de les marques històriques mentre, paradoxalment, aquestes es mantenen fortes pagant molt per sota dels preus de cost i posant el sector en una situació límit", diu el comunicat, que posa els següents exemples: "Isidre Pagès 0.30€/Kg, Vitalpe 0,29 €/Kg, així com Vallformosa 0,29 €/Kg (collit a mà), Berger a 0,27 €/Kg, Cellers Montserrat i Piñol entre d’altres".

Segons l'Associació: "L’increment és manifest a tot l'Estat, a Valdepeñas amb una puja del 57% on la varietat airen es paga de 0,29 a 0,33€/kg. En altres zones productores de Cava com Requena i Extremadura aquest ha arribat a superar els 0,32€/kg".

El comunicat afegeix que: "Aquest fet ens demostra una vegada més una insensibilitat manifesta per part dels grans elaboradors que han estat incapaços de valorar una collita excel·lent com és la d’aquest 2012. També falta de respecte i insolidaritat cap al sector primari, que ja fa anys que dura, però que mai ens haguéssim pensat que arribaria a aquests extrems. Una davallada de les produccions com la que estem patint aquest any representa un decrement de la rendibilitat de les explotacions agràries d’un 30-50% que en qualsevol altre sector mínimament estructurat, es repartiria per tota la cadena de producció, no recaient única i exclusivament sobre el sector primari".

Per als viticultors, les conseqüències que està comportant aquesta actitud són greus i no tenen marxa enrere: "En primer lloc ja s’està produint l’abandó de terrenys amb el conseqüent canvi paisatgístic de les nostres terres. No hi ha relleu generacional. Pels nostres joves no hi ha futur", i afegeix que: "Aquest fet no afecta única i exclusivament al sector primari, sinó tota la cadena econòmica que depèn directa o indirectament (tallers mecànics, etc)".

L’Associació, que es mostra partidària de "la unitat del sector i del diàleg" manifesta que "hem estat actius i dinàmics, hem demanat reiteradament un Pla pel Sector en el marc de la Taula Interprofessional, i encara és l’hora que ningú ens contesti".

Respecte a la situació general del sector del cava, més enllà del raïm, comenten que: "Veiem perplexes com dia rere dia el sector del Cava, no fa més que fer-se la competència a ell mateix, baixant a límits insospitats el valor de venda (de les ampolles) cosa que no fa més que empitjorar la situació i desprestigiar cada cop més un producte tant nostre, que tant ens identifica".

I es pregunten: "Fins quan durarà aquesta situació i quin és el paper que juga el Consell Regulador del Cava i la seva funcionalitat?".

Respecte al Consell regulador, afirmen que "Som conscients que no pot fixar preus però tot i que a la seva taula si asseuen tant viticultors com elaboradors, no entenem que de la supervivència del viticultor no se’n parli".

I fan un últim advertiment: "El problema s’ha de resoldre a curt termini, sinó el sector s’enfonsarà de forma irreversible. Del què fem a partir d’ara en dependrà el nostre futur i el del nostre entorn".

Un home mata el seu fill discapacitat i després se suïcida.

Els dos cossos els han localitzat al cementiri de Sant Andreu
Un home de 74 anys i el seu fill, de 46, han aparegut morts al cementiri de Sant Andreu, a Barcelona, aquest dimarts al matí. La principal hipòtesi amb què treballen els Mossos és que el pare ha disparat contra la víctima i després s'ha suïcidat.

Els cuidadors no professionals cobren ara un 15% menys

Entra en vigor la retallada a les ajudes de la dependència del govern de Mariano Rajoy

Aquest mes de setembre han entrat en vigor les retallades a les ajudes per la dependència que el govern de Mariano Rajoy va aprovar el passat mes de juliol. Els cuidadors no professionals rebran ara un 15 per cent menys de prestació de la que rebien fins ara. Aquest dilluns, el primer laborable amb la retallada en vigor, alguns dels afectats s'han apropat a les oficines de Benestar Social i Família per preguntar-ne més detalls. Les associacions de familiars de dependents critiquen la mesura i asseguren que la xarxa assistencial pública no pot assumir la feina que fan els cuidadors no professionals.



Consternació entre els afectats
La Susana Jiménez té un fill de 17 anys que pateix una malaltia mental amb una discapacitat reconeguda del 66 per cent. Les hores que li dedica l'impedeixen trobar una feina estable. Fa vuit dies va rebre una carta de Benestar Social i Família per dir-li que li rebaixen la prestació que cobra com a cuidadora no professional però no li deien en quin percentatge. Des de llavors va trucar repetidament per demanar més informació però les línies estaven col·lapsades. Aquest dilluns s'ha apropat fins a les oficines i ha sabut que els 337 euros que rebia per cuidar del seu fill es quedaran a partir d'ara en 286, un 15 per cent menys. La Susana ha intentat posar un recurs o algun tipus de reclamació, però sap que no tindrà sort. "Es un decret -diu- no hi ha cap formulari per fer cap queixa i si la fem quedarà en sac trencat".

No és només un 15%
L'Associació de Familiars amb Alzheimer del Baix Llobregat (AFABAIX) aten des de fa 19 anys a molts d'aquests cuidadors no professionals. La retallada no els ha agradat gens i recorden que no és només la rebaixa de la prestació. La presidenta d'AFABAIX, Maria Rosa Giner, alerta que alguns productes bàsics per als malalts d'Alzheimer com són els bolquers també s'han vist afectats per l'augment de l'IVA i han passat del 8 al 21%.

Xarxa pública ineficient
Els familiars reclamen el dret de cuidar els malalts om un acte d'amor cap a ells. Però el govern central justifica la rebaixa amb l'argument que vol desincentivar les cures familiars i afavorir els serveis externs. Des de l'associació asseguren però que la xarxa pública no està preparada per absorbir tota la demanda.César Barrachina, treballador social d'AFABAIX, assegura que al Baix Llobregat la llsita d'espera per entrar en una residència pública és de com a mínim 3 anys, un "temps inassumible per a qualsevol familiar d'una persona que pateix Alzheimer".  

Afectats per la hipoteca assalten un supermercat a Vilafranca

Una dona, amb tres fills i sense ingressos des del 2010, ha omplert dos carros per repartir entre famílies necessitades


Emulant el diputat andalús d'IU i líder del Sindicat Andalús de Treballadors Juan Manuel Sánchez Gordillo, un grup d'afectats per la hipoteca ha assaltat un supermercat a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) per repartir el menjar entre famílies amb risc de ser desnonades i sense recursos per omplir la nevera.

L'acció ha tingut lloc a primera hora de la tarda d'aquest dilluns. Una dona ha entrat al supermercat Maxi Dia de l'avinguda de Tarragona del municipi i ha omplert dos carros de menjar per valor d'uns 240 euros. Quan ha arribat a la caixa, ha començat a passar els productes de la compra i en el moment de pagar ha dit que no tenia diners. La compra, però, ja estava a l'altre costat i una vintena d'activistes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de l'Alt Penedès ha recollit els aliments i els han carregat al cotxe.
La dona és Maria Fernández, veïna de Sant Martí Sarroca, amb tres fills al seu càrrec i sense ingressos des de 2010, i assegura que ha actuat "per necessitat". El seu advocat, també membre de la plataforma, Josep Àngel Gallegos, considera que no es pot parlar de delicte "perquè la voluntat de Fernández no ha estat mai endur-se el menjar, sinó contraure un deute amb l'establiment".
El supermercat ha trucat a la policia, que ha denunciat la dona per furt. L'incident no ha anat més enllà. L'acció tenia per objectiu ajudar quatre famílies de la comarca que tenen una situació molt delicada i que ni tan sols poden omplir la nevera.
La plataforma demana que les empreses d'alimentació col·laborin més a ajudar aquestes persones "que han de remenar contenidors" per poder menjar. Sigui com sigui, Maria Fernández haurà de comparèixer aquest mateix dimecres als jutjats de Vilafranca del Penedès.

Sant Pere de Torelló proclama la independència

El ple ha aprovat la moció que converteix aquest municipi en "territori català lliure"

 

El ple municipal de Sant Pere de Torelló, celebrat aquest dilluns a partir de les 20:45 h, un quart d'hora més tard del previst a causa del retard del regidor de CiU, ha aporvat l'únic punt de l’ordre del dia: la declaració que defineix Sant Pere com el primer "territori català lliure", i que emplaça el Parlament de Catalunya a assumir de forma unilateral la sobirania en un termini de dos mesos, davant la "greu situació" que pateix el país.

La moció s'ha aprovat per unanimitat, amb els vots dels 10 regidors d'Entesa de Sant Pere-AM, grup adherit a Esquerra Republicana, i el del regidor de Convergència i Unió, Albert Bardolet.

 

L'alcalde, Jordi Fàbrega, ha llegit amb veu potent la moció, abans de procedir a la seva votació. Un cop ha estat aprovada, el public ha esclatat en aplaudiments i crits d'independència. Tot seguit l'alcalde ha adreçat unes paraules al públic que hi havia fora de l'edifici municipal, aproximadament un miler de persones, on s'ha tornat a llegir la moció, s'ha cantat 'Els Segadors' dues vegades i s'ha fet una crida a assistir a la manifestació de l'Onze de Setembre. Fàbrega ha tancat l'acte assegurant que son "la resistencia de Catalunya". "Ens neguem a desapareixer com a poble! Jo m'hi nego!", ha afegit.

 

Al ple s’hi han arribat molts veïns i nombrosos mitjans de comunicació, sobretot televisions. Un equip de TD8, el programa que dirigeix i presenta Josep Cuní, ha fet connexions en directe des de l'Ajuntament. La sala de plens ha quedat petita per acollir tota la gent que volia assistir a l'acte, ja que amb prou feines hi cabien una trentena de persones.

 

En Sant Vicencs dels Horts augment 70% de la tarifa de l'aigua ?

Presenten al·legacions contra l'increment del 70% de la tarifa de l'aigua prevista per Aigües Ter Llobregat

Diversos consistoris de Barcelona s'han unit per mostrar el seu desacord

Molts ajuntaments de la demarcació de Barcelona han rebut els últims dies un comunicat de l'entitat Aigües Ter Llobregat en el qual se'ls comunica l'increment del preu de l'aigua d'un 70%. Per aquest motiu, els consistoris s'han unit i han presentat al·legacions a una decisió empresarial feta en un moment que han qualificat de molt poc oportú.

Aigües Ter Llobregat va informar a l'agost, i deixant tan sols 15 dies per presentar al·legacions, que el servei s'encaria. Els ajuntaments de la zona afectada han presentat diverses al·legacions conjuntament, unes al·legacions que busquen guanyar temps per presentar-ne unes altres molt mes tècniques, segons ha manifestat el president d'ERC, Oriol Junqueras.
Segons Junqueras, aquest procés de concessió podria acabar sent un monopoli que controlaria des de la captació de l'aigua fins a la distribució minorista. Aquest monopoli prioritzaria els seus propis ingressos en detriment de les inversions i el servei als consumidors

La bombeta incandescent deixa d'il·luminar

A partir de l'1 de setembre es deixaran de fabricar les bombetes de 25 i 40 watts

Des del 2009 les bombetes incandescents han anat desapareixen poc a poc i d'aquí uns dies ja no se'n fabricaran de cap tipus. A Catalunya es consumeix anualment un 366.000 milions d'euros en energia i aquesta mesura podria suposar un estalvi del 20%. Segons l'Institut català d'Energia, la mesura també servirà per apaivagar l'increment del consum energètic, en els últims anys, provocat per l'augment d'aparells elèctrics a les llars.
De cara al futur s'espera que el LED sigui el sistema d'il·luminació més venut ja que permet un estalvi energètic de fins el 90%.

MARXA 11-S-2011 - AUTOCAR VALLIRANA

 

Cau una avioneta en un camp de Sabadell i surten IL.LESES

Dues persones han resultat il·leses després que l'avioneta en què viatjaven caigués en un camp de la localitat de Sabadell. L'accident ha passat a un quart de set de la tarda per causes que per ara es desconeixen i fins al lloc s'hi ha desplaçat sis vehicles dels Bombers de la Generalitat.

L'increment de l'IVA encareix el cost de la vida

Malgrat les moltes promeses fetes pel govern, AVUI S'HA PUJAT EL IVA.

Aquest augment de preus posa a prova la capacitat de resistència dels petits establiments i de les pimes

L'augment de l'IVA aprovat el 13 de juliol pel Consell de Ministres ja ha entrat en vigor. L'objectiu que persegueix el govern espanyol és recaptar 22.000 milions addicionals però diferents experts creuen que això no es complirà amb un consum que està de retirada per l'embat de la segona recessió del últims tres anys.

Tot i aquests dubtes, la realitat és que aquest dissabte el peix, la carn, el cinema, el teatre, les autopistes, l'aigua, el llum, el gas, la perruqueria, les plantes, les ulleres i restaurants, entre altres sectors, han d'augmentar els preus i caldrà esperar quines empreses tindran capacitat de resistència per aturar el cop d'aquest encariment de preus i del cost de la vida.

 La crisi econòmica, que ja acumula cinc anys, no deixa gaire marge a determinades empreses, especialment les petites, per poder absorbir sense traslladar als clients els increments de l'IVA que va aprovar el govern de Mariano Rajoy el 13 de juliol passat.

 En aquests últims anys, per poder subsistir i mantenir-se en el mercat, moltes empreses no han parat de retallar marges de beneficis per poder fer front a la caiguda de les vendes i els experts dubten sobre la capacitat de resistència d'algunes pimes o establiments comercials per evitar que facin ajustos a les seves plantilles i, per tant, acumular noves destruccions de llocs de treball.

El professor de l'IESE, Miguel Ángel Ariño, creu que molts d'aquests petits establiments i les pimes ''difícilment'' tindran marge per no traslladar al consumidor l'increment de l'IVA i això suposarà ''ofegar'' encara més aquests negocis perquè que els clients optaran per anar a les grans superfícies, que seran les que tindrà més marge per absorbir aquests increments i provisionalment deixar de traslladar-los al preu final.

Ariño té dubtes sobre si es complirà l'objectiu del govern espanyol de recaptar 22.000 milions d'euros addicionals, en un moment que la recaptació de l'IVA està caient entre un 2 i un 3% anual. Aquest professor de l'IESE adverteix que en el conjunt d'ingressos de l'Estat, fins i tot complint amb l'objectiu de recaptació de l'IVA, si la seva aplicació provoca tancaments d'empreses suposarà una disminució d'ingressos tributaris per la caiguda de la recaptació d'Impostos de Societats. Els sectors i productes que surten més perjudicats per aquest increment de l'IVA són els que el govern trasllada del tram de l'IVA reduït del 8%, que a partir de la reforma gravarà amb el 10%, a l'IVA general que serà del 21% quan fins ara era del 18%.

Aquesta decisió suposa un increment de la tributació de 13 punts percentuals. Aquests sectors són bàsicament els culturals (cinemes, teatres, circs, entrades de concert, biblioteques, museus i concerts en general), les boïgues de flors i plantes, discoteques i restaurants amb espectacles, serveis funeraris, cadenes de perruqueries, serveis de televisió digital, i compres d'obres d'art.

Les companyies de llum, telèfons i aigua passaran del 18% al 21% i el gas del 8% al 10%. La gasolina tributa a partir d'aquest dissabte el 21% quan fins ara ho feia en el 18%.

Aquest increment suposarà aproximadament un encariment d'uns 3,5 cèntims per litre o uns 2 euros per dipòsit. Els cotxes, 650 euros més cars La compra d'un nou vehicle, que fins ara tributava al 18% i a partir d'aquest dissabte tributa en el 21%, suposa un increment aproximat d'uns 650 euros de mitjana.

En el cas d'un frigorífic d'uns 350 euros de preu de venda públic l'encariment serà d'uns 10 euros, per un ordinador portàtil es pagaran uns 17 euros mes. El material escolar també es veu afectat per l'increment de l'IVA amb l'excepció dels llibres de text, el mapes, els quaderns de dibuix, les partitures musicals i els àlbums.

Diferents càlculs elaborats en base a l'enquesta de pressupostos familiars de l'Institut Nacional d'Estadística de l'estat espanyol han xifrat en uns 500 euros l'any aquest increment per família. L'altre impacte que es preveu és l'increment de l'IPC. Segons diferents economistes aquest impacte estarà a l'entorn de l'1% en el conjunt de la inflació, cosa que tindrà un efecte transmissor en diferents cistelles de la compra. Imprimiu aquesta notícia