Joan Canadell, secretari general del
Cercle Català de Negocis i coautor del llibre "Catalunya, Estat
d'Europa", afirma que si Catalunya és independent serà el quart país
d’Europa en PIB per càpita.
Argumenta que Catalunya té moltes similituds
amb països com Holanda, Dinamarca o Bèlgica. I està convençut que si
aconseguíssim el pacte fiscal no seria suficient per solucionar els
problemes que té el país. Segons Canadell, ens faltaria la llibertat de
poder generar les polítiques necessàries per desenvolupar el país com
cal. Per exemple, amb el corredor mediterrani.
Quin escenari ens trobaríem amb una Catalunya independent?
En els nostres estudis preveiem una Catalunya situada entre els països capdavanters, si tenim com a referència el PIB per càpita. Ens trobaríem amb un Estat que seria el tercer més exportador en termes relatius. Seria similar als Estats petits d’Europa, com Holanda, Bèlgica o Dinamarca, que en aquests moments funcionen molt bé.
Quin atur tindria Catalunya?
Doncs seria d’un 7%.
És cert que si Catalunya fos independent sortiria de la UE i tindria una prima de risc semblant a la grega?
No, en absolut. Catalunya és la tercera regió més dinàmica d’Europa. Per tant, no els convé de cap manera que en surti, sinó tot al contrari. La tendència de la UE és la d’adoptar països, més que no pas de treure’n. Ara bé, sí que s’haurà de pactar en quines condicions Catalunya estarà dins la Unió Europea. Però seran de tipus burocràtic, com per exemple, quants parlamentaris tindria. I la independència tampoc suposaria l’expulsió de l’euro.
Quines similituds hi hauria entre una Catalunya independent i Holanda?
En termes econòmics, Holanda ocupa el segon lloc del rànquing de la Unió Europea de PIB per càpita, i Catalunya seria la quarta. L’any 2008 Catalunya estava pràcticament al nivell d’Holanda. A nivell d’atur, ells el tenen del 5% i el nostre seria d’un 7%. I pel que fa les exportacions, nosaltres estaríem al tercer lloc amb un 59%, i ells al quart amb un 56%.
El pacte fiscal resoldria els problemes de Catalunya?
No. Podria alleugerir part del problema actual, però el pacte fiscal no aporta una operació matemàtica amb uns resultats, sinó que és una qüestió política. Sempre que hem pactat un nou sistema de finançament amb Espanya, s’ha pensat que era molt bo però amb els anys ens hem adonat que tornava a ser limitat. En els últims 25 anys ens hem mogut amb un dèficit fiscal d’entre el 10 i el 7% del PIB català.
Què ens manca?
La llibertat de poder generar les polítiques necessàries per desenvolupar el país com nosaltres necessitem. Un cas molt clar és el corredor del mediterrani. Espanya no el vol fer, Madrid segueix insistint en el corredor central. Per tant, tot aquest tipus de polítiques si no tenim un Estat no les podrem fer. Però, a més, el pacte fiscal suposa mantenir una part de dèficit fiscal, d’entre els 8 i 10 milions d’euros. Segueixen sent molts diners que deixem de tenir.
Per què creixen més els Estats petits que els grans?
En un dels últims estudis que hem fet, hem vist que els Estats petits creixen entre un 40% i un 50% més que els Estats grans. Els Estats petits són més flexibles i més adaptables. A més, mantenir un model econòmic que funcioni és molt important.
Hi ha empreses catalanes d’un cert volum econòmic que no són partidàries de separar Catalunya d’Espanya?
Això està canviant. Però evidentment sempre hi ha reticències perquè portem molts anys amb la idea que una Catalunya independent no és viable. I ara ja no és així. És més un tema de falta de informació, que no pas perquè vegin que és pitjor.
Les entitats bancàries són les entitats més reticents?
No, no. Jo crec que en el moment oportú també hi donaran suport. Ara, però, tenen por a un possible boicot. Però en el moment que tot es dispari, les grans empreses seran les primeres que els interessarà donar un missatge a favor. Ells segur que no lideraran el procés, però sí que hi donaran suport.
Els empresaris tenen clar que és el millor?
Nosaltres ens movem entre la petita i la mitjana empresa, i et puc assegurar que cada vegada n’hi ha més que ho tenen clar. Jo diria que més de la meitat veuen que una Catalunya independent és millor. I les més grans van canviant, però els costarà una mica més. Aquests processos necessiten informació i temps.
Després de la manifestació de l’11S i de les declaracions d’Artur Mas a Madrid… està més a prop que mai la independència?
I tant. Ara la qüestió és tenir-ho tot preparat per poder-ho fer. Ho hem de fer amb el temps mínim, però el necessari per fer-ho bé. Estem parlant d’un horitzó d’entre uns mesos i algun any. Però no estem parlant de 5 o 10 anys.
De quina manera la podríem proclamar?
De fulls de ruta n’hi ha varis. Però, ara mateix, no ens podem decidir per cap perquè dependrà molt de les polítiques internacionals, del paper que facin els partits polítics, i Espanya… Per tant, tot això s’anirà veient, i en funció de com vagi decidirem.
La independència es podria fer de comú acord amb Espanya?
Sí. Nosaltres tenim més força envers Espanya de la que a vegades ens pensem. De fet, els interessa que la marxa sigui pactada perquè així l’assumpció del deute quedarà a Catalunya. Si nosaltres marxéssim de males maneres amb l’Estat Espanyol, no tindríem l’obligació d’assumir cap part del deute que tenim amb ells. Però si es fa d’una manera pactada i raonada, sí.
En els nostres estudis preveiem una Catalunya situada entre els països capdavanters, si tenim com a referència el PIB per càpita. Ens trobaríem amb un Estat que seria el tercer més exportador en termes relatius. Seria similar als Estats petits d’Europa, com Holanda, Bèlgica o Dinamarca, que en aquests moments funcionen molt bé.
Quin atur tindria Catalunya?
Doncs seria d’un 7%.
És cert que si Catalunya fos independent sortiria de la UE i tindria una prima de risc semblant a la grega?
No, en absolut. Catalunya és la tercera regió més dinàmica d’Europa. Per tant, no els convé de cap manera que en surti, sinó tot al contrari. La tendència de la UE és la d’adoptar països, més que no pas de treure’n. Ara bé, sí que s’haurà de pactar en quines condicions Catalunya estarà dins la Unió Europea. Però seran de tipus burocràtic, com per exemple, quants parlamentaris tindria. I la independència tampoc suposaria l’expulsió de l’euro.
Quines similituds hi hauria entre una Catalunya independent i Holanda?
En termes econòmics, Holanda ocupa el segon lloc del rànquing de la Unió Europea de PIB per càpita, i Catalunya seria la quarta. L’any 2008 Catalunya estava pràcticament al nivell d’Holanda. A nivell d’atur, ells el tenen del 5% i el nostre seria d’un 7%. I pel que fa les exportacions, nosaltres estaríem al tercer lloc amb un 59%, i ells al quart amb un 56%.
El pacte fiscal resoldria els problemes de Catalunya?
No. Podria alleugerir part del problema actual, però el pacte fiscal no aporta una operació matemàtica amb uns resultats, sinó que és una qüestió política. Sempre que hem pactat un nou sistema de finançament amb Espanya, s’ha pensat que era molt bo però amb els anys ens hem adonat que tornava a ser limitat. En els últims 25 anys ens hem mogut amb un dèficit fiscal d’entre el 10 i el 7% del PIB català.
Què ens manca?
La llibertat de poder generar les polítiques necessàries per desenvolupar el país com nosaltres necessitem. Un cas molt clar és el corredor del mediterrani. Espanya no el vol fer, Madrid segueix insistint en el corredor central. Per tant, tot aquest tipus de polítiques si no tenim un Estat no les podrem fer. Però, a més, el pacte fiscal suposa mantenir una part de dèficit fiscal, d’entre els 8 i 10 milions d’euros. Segueixen sent molts diners que deixem de tenir.
Per què creixen més els Estats petits que els grans?
En un dels últims estudis que hem fet, hem vist que els Estats petits creixen entre un 40% i un 50% més que els Estats grans. Els Estats petits són més flexibles i més adaptables. A més, mantenir un model econòmic que funcioni és molt important.
Hi ha empreses catalanes d’un cert volum econòmic que no són partidàries de separar Catalunya d’Espanya?
Això està canviant. Però evidentment sempre hi ha reticències perquè portem molts anys amb la idea que una Catalunya independent no és viable. I ara ja no és així. És més un tema de falta de informació, que no pas perquè vegin que és pitjor.
Les entitats bancàries són les entitats més reticents?
No, no. Jo crec que en el moment oportú també hi donaran suport. Ara, però, tenen por a un possible boicot. Però en el moment que tot es dispari, les grans empreses seran les primeres que els interessarà donar un missatge a favor. Ells segur que no lideraran el procés, però sí que hi donaran suport.
Els empresaris tenen clar que és el millor?
Nosaltres ens movem entre la petita i la mitjana empresa, i et puc assegurar que cada vegada n’hi ha més que ho tenen clar. Jo diria que més de la meitat veuen que una Catalunya independent és millor. I les més grans van canviant, però els costarà una mica més. Aquests processos necessiten informació i temps.
Després de la manifestació de l’11S i de les declaracions d’Artur Mas a Madrid… està més a prop que mai la independència?
I tant. Ara la qüestió és tenir-ho tot preparat per poder-ho fer. Ho hem de fer amb el temps mínim, però el necessari per fer-ho bé. Estem parlant d’un horitzó d’entre uns mesos i algun any. Però no estem parlant de 5 o 10 anys.
De quina manera la podríem proclamar?
De fulls de ruta n’hi ha varis. Però, ara mateix, no ens podem decidir per cap perquè dependrà molt de les polítiques internacionals, del paper que facin els partits polítics, i Espanya… Per tant, tot això s’anirà veient, i en funció de com vagi decidirem.
La independència es podria fer de comú acord amb Espanya?
Sí. Nosaltres tenim més força envers Espanya de la que a vegades ens pensem. De fet, els interessa que la marxa sigui pactada perquè així l’assumpció del deute quedarà a Catalunya. Si nosaltres marxéssim de males maneres amb l’Estat Espanyol, no tindríem l’obligació d’assumir cap part del deute que tenim amb ells. Però si es fa d’una manera pactada i raonada, sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada