L'ofensiva recentralitzadora de Rajoy arriba a l'educació

El govern estatal passa a decidir el 65% dels continguts i controlarà les diverses avaluacions que passarà l'alumnat al llarg de la seva vida escolar

Entre la primària i els batxillerat els estudiants faran quatre revàlides

Catalunya potser serà independent en un futur més aviat proper o més aviat llunyà, però, mentre això no arribi, les escoles catalanes seran més espanyoles que mai. El govern de Rajoy va aprovar ahir l'avantprojecte de llei de reforma educativa en el marc de la qual un dels eixos principals és la recuperació de competències del poder de l'Estat en allò que és fonamental: què estudia l'alumnat i de què i quan s'han d'examinar.
Fins ara, el govern de la Generalitat tenia capacitat per decidir el contingut del temari d'un 45% del total. Quan la nova reforma s'aprovi, aquesta capacitat quedarà retallada de manera evident i el govern estatal podrà decidir sobre el 65% dels continguts.
Aquest canvi fonamental en l'orientació de l'educació va passar ahir desapercebut en la nota que va fer pública la Moncloa, amb el resum dels acords presos per l'executiu, en la qual sí que se subratlla la paraula autonomia per explicar que, a partir d'ara, els centres educatius tindran més marge per implantar mètodes pedagògics propis. De l'altra autonomia, de la que exerceix per llei la Generalitat a través del Departament d'Educació, ni una paraula.
Sí que en va parlar la consellera, Irene Rigau, per valorar l'esperit de la reforma. “Per millorar la qualitat de l'educació no cal recentralitzar les polítiques”, va dir. Rigau es va mostrar esperançada a poder negociar la norma en el tràmit parlamentari, i va advertir al PP que no és bo que pretengui aprovar la llei tot sol, sense buscar el consens.

Proves de nivell

L'esperit recentralitzador de la norma es fa evident en el caràcter estatal de les noves proves de nivell que s'introduiran i que seran un total de quatre per a l'alumnat des de primer de primària fins a segon de batxillerat. El primer test es passarà a tercer de primària, i té com objectiu poder detectar a temps aquells alumnes que no assoleixen el nivell.
El segon examen es durà a terme a sisè de primària, i no tindrà efectes acadèmics sinó que està pensat per conèixer el grau de coneixement en les competències bàsiques. A secundària els estudiants es trobaran amb una altra revàlida quan arribin a quart. Qui no l'aprovi, no tindrà el certificat d'haver culminat amb èxit l'educació obligatòria.
L'últim examen, als 18 anys, suposarà la desaparició de la selectivitat. S'introdueix una prova a final de batxillerat “d'àmbit nacional”, nacional espanyol, és clar. La nota d'aquest examen suposarà el 40% del total de la nota final que donarà accés a la universitat desitjada per l'estudiant.
El govern del PP justifica la reforma amb l'excusa de combatre l'elevat índex de fracàs escolar (26,5% a tot l'Estat); el fenomen dels ni-ni (23,7% de joves entre els 15 i els 29 anys), i l'atur juvenil (48,9% entre els 15 i els 24 anys). La reforma també preveu una sacsejada per als estudis de formació professional, tant en els ensenyaments del cicle bàsic com en els de grau mitjà.

Només el 0,024% demanen escolarització en castellà

L'escola catalana s'ha convertit, en els últims anys, en el camp de batalla de col·lectius espanyolistes que han presentat batalla als tribunals, i en bona manera l'han guanyada, contra la immersió lingüística a les aules. Però els arguments que s'esgrimeixen, sobre una suposada marginació dels infants castellanoparlants, queden desmentits per la realitat i les xifres estadístiques. En aquest sentit, el portaveu del govern de la Generalitat, Francesc Homs, va explicar ahir –en declaracions a l'emissora RAC1 –que, de les 50.000 famílies que aquest any han inscrit a P3 els seus fills, que, per tant, comencen el cicle escolar, només dotze han demanat que els seus fills rebin l'escolarització en castellà. Això suposa que el problema de la suposada discriminació del castellà a les aules ho és, només, per al 0,024% de les famílies que comencen l'educació preescolar.
La immersió lingüística a l'escola es va posar en servei el 1984. Des de llavors, els diversos estudis que s'han fet sobre la seva explicació demostren que l'alumnat acaba el cicle educatiu sent competent en català i castellà.